Caritat o objectius amagats?

Les empreses no només volen generar beneficis monetaris, cosa que sol ser el més important, sinó que també és molt important la imatge que mostren a la societat. Per exemple, una empresa que dóna diners a una societat solidària, es veu altament beneficiada, i no necessàriament monetàriament, ja que no guanya precisament diners. Analitzem doncs, en aquesta entrada, la repercussió que tenen les donacions d’Amancio Ortega últimament.

El fundador d’Inditex, va donar el passat 24 d’Octubre, 20 milions d’euros a Càritas a través de la seva fundació segons va informar aquesta a través d’un comunicat que va cridar l’atenció dels mitjans per la raresa de les aportacions milionàries a títol personal a Espanya.  De fet, el conveni representa la major aportació privada que rep l’associació solidària en els seus 55 anys d’història. Però no podia ser d’un altre manera tenint en compte que prové de la tercera persona més rica del món, amb una fortuna propera als 40.000 milions d’euros. Tot i que en relació a la seva fortuna, aquesta donació només representa un 0,05% de la seva riquesa, per a Càritas suposa un 8% del total dels recursos que gestiona en un any.

Segons el director de gestió de l’organització solidària José Luís Pérez, els diners aportats es destinaran a cobrir les primeres necessitats de les persones més desafavorides.

No obstant, no a tothom li semblen bé aquestes “caritats”. Pel que fa a la publicitat, per exemple, Hisenda no ho considera pròpiament una donació, ja que no els hi dóna el mateix tracte fiscal. Ho considera com una despesa publicitària més, un patrocini qualificat. Així doncs, el graciós de l’assumpte és que l’empresa acaba per “patrocinar” a Càrites, arribant així al mateix tracte fiscal que una empresa que patrocinés el Barça, per exemple. És una despessa deduïble.  D’aquesta manera, no sabem qui es beneficia més, si Inditex amb aquest conveni, o Càrites amb la donació. D'altres diuen que aquestes donacions, i a sobre a la pròpia empresa, no es fan més que per a netejar la imatge de la companyia davant de diverses acusacions.

Sigui com sigui, a nosaltres ens sembla bé que Amancio dongui una part de la seva riquesa als més necessitats, i creiem que totes les persones que dispossen de recursos ho hauríen de fer. No obstant, si és veritat que aquestes donacions es fan de cara a reduir impostos, o amb fins que diguem, no són ètics, ens sembla una conducte molt hipòcrita.