Inditex no deixa de sorprendre’ns

Fa cosa d’un parell de dies vam assabentar-nos a través d’un canal de televisió que a Veneçuela totes les botigues Zara van tenir certs contratemps.

Els locals de la cadena espanyola van ser clausurats 72 hores (de divendres 22 de febrer a diumenge 25) com a sanció per augmentar els preus i a més, hauran de pagar una multa.

Des del divendres, les botigues Zara lluïen en les seves façanes rètols del INDEPABIS en els quals s'avisava als clients del tancament.

Van fer tancar les botigues degut a "les irregularitats detectades divendres passat, entre elles l'elevació arbitrària de preus", motiu pel qual el govern local els va aplicar una multa de 5.000 Unitats Tributàries (uns 85.000 dòlars) i el tancament per 72 hores, segons va indicar el director nacional de Fiscalització de l’Institut per a la Defensa de les Persones en l'Accés als Béns i Serveis (INDEAPABIS), Trino Martínez.

Els fiscals d’aquest institut van advertir que es passejarien durant tot el dia les nou botigues per verificar que durant el tancament del cap de setmana hagin pres les mesures adequades per solucionar-ho i, es va avisar de que "en cas contrari se’ls tractarà com a reincidents". Fet que implica la repetició del tancament temporal i la suma de la multa i "el lliurament de l'expedient al Ministeri Públic perquè s'iniciï el procediment penal" respectiu.

Des d'Inditex, propietària de la marca Zara, no van pronunciar-se sobre aquest tema per considerar que l'assumpte afectava exclusivament a una sèrie de botigues en règim de franquícia.

A més de Zara, van ser castigades amb mesures similars el mateix divendres les empreses Beco, una xarxa veneçolana de botigues similars a la companyia espanyola, i la cadena nacional de ferreteries Epa. La mesura contra aquestes és per evitar que les empreses puguin aprofitar-se de la devaluació mitjançant un increment de preus abusiu obtenint així, un marge de beneficis excessiu, i a més a més, serveix també per protegir l’economia del país.

L'empresa veneçolana Phoenix World Trade comercialitza la marca Zara a Veneçuela des de finals de 2007, ja que Inditex va vendre la seva cadena de botigues al país sud-americà. Phoenix World Trade té més de 160 botigues a Veneçuela i comercialitza diverses marques del sector tèxtil espanyol com Pull & Bear, Bershka, Mango, Adolfo Domínguez i Pronovias.

El govern veneçolà ha advertit que des que el passat 13 de febrer va entrar en vigor la devaluació del 32 % de la moneda local enfront del dòlar i com a conseqüència s'ha produït "una onada especulativa".

La sanció amb tres dies de tancament és una de les mesures que habitualment adopten els òrgans fiscalitzadors del govern veneçolà quan troben algun tipus d'irregularitat legal en un establiment comercial o industrial.

Des del punt de vista empresarial, això representa un punt negatiu per a l'empresa. Els consumidors veneçolans desprès de conèixer la notícia, seguiran comprant a Zara? O bé decidiran deixar de comprar-hi?

Rumors, veritat o mentida?

Com tots sabem, tota organització empresarial està exposada a l’opinió pública, i la nostre estudiada Inditex no n’és una excepció. Aquesta exposició a la societat fa que moltes vegades es creïn milers de rumors que surten de la boca de la gent però que poques vegades poden ser contrastats. Com ja hem parlat en altres entrades, l’empresa fundada per Amancio Ortega, ha estat acusada de moltes imprudències al llarg de la seva carrera. Però... què hi ha de cert i què és només això, un rumor sense fonaments? Quines conseqüències tenen aquests rumors que poden no ser certs per a una empresa tan gran com aquesta? Es pot veure això reflexat en els seus resultats? O són tan grans les seves vendes que aquests no tenen res a fer? 

Han estat moltes les denúncies que porta acumulades aquesta empresa per temes d’explotació, tan infantil o laboral, per tot el continent, d’això no hi ha dubte. Milers de diaris n’han parlat (fins i tot nosaltres en entrades anteriors), i sembla ser que amb raó. No obstant, també s’ha parlat de vaixells en aigües intercontinentals, en llocs de l’oceà on no hi ha obligació de pagar taxes de fabricació i on és molt més fàcil explotar als seus treballadors. Però... hi ha proves de tota aquesta barbaritat? O és només una manera d’intentar enfonsar una de les marques de roba més famoses de tot el món? 

No obstant sembla que aquests tipus de rumors i de denúncies no fan gaire mal a la firma. Com també hem vist al llarg de les entrades del nostre blog, les vendes d’Inditex no només no han baixat, sinó que van a l’alça en els últims anys.Com pot ser això? Molta gent sap de l’existència de totes aquestes relliscades de les que parlem, de l’explotació, de la roba amb tòxics de Zara, del plagi de samarretes.. però continuen comprant igual. És tan gran el poder que tenen aquest conjunt de marques d’Inditex sobre la nostre societat, que fins i tot es poden permetre el luxe de tenir tota classe de rumors i denúncies. I ara ens preguntem, fins on arribarem? És bona tota aquesta indiferència...?

Benvinguts de nou lectors,

Avui us parlarem sobre l’incendi que es va produir en una fàbrica de Bangladesh i la relació que pot tenir amb el grup Inditex.

Font: Google.es

Primer de tot, cal dir que Inditex ha trencat relacions amb dos proveïdors després de l’aparició d’etiquetes de les seves marques de roba, en una fàbrica de Bangladesh on es va produir un incendi mortal.

El grup espanyol ha assegurat que la fàbrica de Dacca Smart Exports Garments, on es va produir l’incendi que va acabar amb la vida de set empleades locals i va ferir a cinc, no estava autoritzada per produir per la companyia, aquest fet, pot afectar directament al grup Inditex.

Un portaveu d'Inditex però, va confirmar a Efe que el grup ha trencat la relació amb el proveïdor espanyol Wonnover Bangladesh i el seu subcontractista Centex, ja que «pel que sembla havien desviat les comandes de les peces» a la fàbrica on es va produir l’incendi.

Asseguren des d'Inditex que no tenia relació amb Smart Exports Garments, i que «s'està investigant la situació a través d'un equip local i un espanyol que s'ha desplaçat cap allà».

Segons el diari local The Daily Star, la unitat de producció tèxtil, que també realitzava peces per a altres companyies estrangeres, especialment jaquetes i pantalons, tenia 930 metres quadrats i estava situada en la planta superior d'un edifici de dos pisos situat al barri de la capital de Mohammadpur.

En declaracions a aquest diari, la propietària de l'edifici, Nasima Khanam, ha admès que no tenia llicència de l'Autoritat de Desenvolupament Municipal per a la construcció de l'immoble.

Reporters bangladeshíes que han visitat la fàbrica han denunciat que aquesta mancava de «equips anti-incendis i de senyalitzacions de sortides d'emergència». Degut a aquest fet, entorn a mig miler de treballadors del tèxtil i activistes convocats per diferents sindicats es van manifestar a Dacca per exigir a les autoritats que arrestin als propietaris de la factoria i més ajudes per a les víctimes.

Font: Google.es

Mmmmm... Inditex trenca la  relació amb "proveïdors" que marquen les etiquetes amb el grup de la companyia? I com es suposa que ho han de fer aleshores? Nosaltres en aquest tema i veiem bastantes llagunes, ja que, després de tot el que hem anat veient amb Inditex, i per exemple, la gent que explotaven a l'índia per les seves fàbriques, ens costa creure que el grup no sapigués res de tot això. Si més no, tot i que ha calgut un incendi i set morts ¡, la companyía trenca relacions amb proveïdors que no són un exemple de responsabilitat socio-corporativa.

Gràcies doncs, per visitar-nos de nou. Us esperem la següent entrada!

Propietats... i més propietats.

Benvinguts de nou, com va la setmana? 

Avui, i com no és d’estranyar donat l’empresa que estem analitzant, portem un altre tema, però aquest cop, relacionat amb el creador de la companyia. Sí, és cert que ja n’em parlat algun cop, però aquesta entrada es destina únicament a ell i a les seves propietats. Pels nous visitants, o per algú que no ho sàpiga encara, us parlem del senyor Amancio Ortega, creador de la companyia Inditex. 

Ja a l’entrada de la que parlàvem sobre la “donació” (a gustos de tothom) que va fer a Càritas a través de la seva pròpia fundació, vam mencionar que Amancio es trobava entre una de les persones més adinerades del món, en tercera posició concretament. Però, què és el que el fa una persona tant adinerada? Què posseeix o què fa, apart de tenir un gran imperi tèxtil, per trobar-se en un estatus així? 
L’espanyol, va augmentar la seva fortuna durant el passat any 2012 encara més, segons la revista Bloomberg Markets, elevant-la a 16.818 milions d’euros, fins a arribar a un total de 43.560 milions, un augment del 63% respecte l’exercici anterior, tot i que cal recordar que part d’aquest augment es deu a la forta pujada de la cotització de les accions d’Inditex. I és que el grup Inditex, no només es dedica a la roba, sinó que a més, té accions pel que fa al mercat del parquet i immobiliari, sota les seves marques Zara, i Pull&Bear, Massimo Dutti i Bershka, respectivament.

A més, no només té accions de diferents sectors, amb els quals va augmentant la seva fortuna, sinó que també es dedica a comprar diferents immobles, com per exemple el que recentment a comprat a Barcelona, on hi ha una botiga d’Apple. El fundador ha arribat a un acord amb la família De Andrés Puyol per adquirir per 80 milions d’euros el cèntric edifici que alberga la botiga d’Apple a Plaça Catalunya de Barcelona. Apple doncs, restarà com arrendatària del local cap a l’empresari gallec. Però no només és l’únic edifici que té a la via catalana, també té dos edificis d’oficines, un de vivendes, un local comercial i la seu del Banc Santander. Si els sumem als que a més, té a Madrid, sumen un total de 22, on porta invertits 1.400 milions d’euros. El més car d’aquests, va ser la compra de la Torre Picasso de Madrid, a finals de desembre passat, per 400 milions d’euros.

Però no només inverteix a Espanya, aquest any, ha comprat un immoble a Londres per 192 milions d’euros, on ara hi ha una botiga de Zara i està ubicat entre les confluències dels carrers Òxford i New Bond de la capital britànica, en una zona comercial de referència de la ciutat.

Amb aquesta compra, el fundador compte amb 22 immobles entre Madrid i Barcelona, i molts altres a Londres, Roma, París, Milan, Nova York o Boston.

Bé, amb aquest petit incís en les propietats d’Amancio, veiem que la seva fortuna no només es deu a la seva super empresa, sinó que el fundador sap com moure’s. Així doncs, creiem que és un bon model d’èxit empresarial, que no només aposta per la seva empresa, sinó que a més, inverteix beneficis per a créixer encara més.

Us esperem doncs, a la propera entrada! Gràcies per la vostra visita!

Inditex, desplegant armes “online”

Fa un temps, en unes de les primeres entrades, vam parlar sobre l’èxit d’Inditex, a què es devia, com organitzava les botigues, on les ubicava, com FEIA PUBLICITAT… i va ser precisament en aquest punt on vam fer menció a que Inditex, era una de les poques empreses que no invertia en publicitat, ja que duia a terme aquesta d’una manera no tant convencional (aparadors, botigues…) i a través de les pàgines web que cada cop eren més abundants entre les seves marques. I és això del que venim a parlar avui a aquí. A Inditex, li va costar 12 milions d’euros el nou llançament de moooooltes més botigues online, de les seves marques, el passat 2011. 

Així, l’empresa va reforçar el seu negoci i plans de creixement online, afegint a aquest món Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho i Uterqüe. En concret, els països que es van beneficiar d’aquesta “nova” manera de compra van ser Alemania, Austria, Dinamarca, Espanya, França, Holanda, Irlanda, Itàlia, Mònaco, Noruega, Polònia, Portugal, Regne Unit, Suècia i Suïssa. No obstant, les cadenes aniràn ampliant de forma progressiva els mercats en els que oferiràn aquest servei, com han fet Zara i Zara Home, que van iniciar la seva activitat el 2010 i 2007, respectivament, a EEUU i Japó.
Zara Home va ser la primera cadena del grup en posar en marxa una botiga online, i en l’actualitat té presència en 15 mercats, mentre que Zara, amb 2 anys d’activitat en el comerç electrònic, actualment esta oferint serveis en uns 20 païssos.
Un altre exemple és Massimo Dutti, que en arribar a Austria, Dinamarca i Mónaco per primer cop, comercialitzava i comercialitza, els mateixos productes a la web i als establiments, amb una renovació constant de l’oferta i amb el mateix preu que a les botigues.

L’objectiu de la companyia gallega es portar el negoci d’e-commerce a tots els mercats en els que el grup està present. Així, l’obertura de la seva botiga virtual suposa a més, l’entrada de nous mercats per moltes de les cadenes. Es per exemple, el cas de Pull&Bear, Stradivarius, Oysho i Uterqüe, que van debutar a Alemania a través d’Internet, i més tard es van començar a obrir les botigues “físiques”.

A més, Inditex té  una cosa que poques, o cap, que nosaltres sapiguem, ofereix. El grup et permet recollir la compra que efectues online, a la botiga, de forma gratuïta, a més de l’entrega a domicili i la possibilitat de sol·licitar un enviament exprés amb un termini d’entrega molt curt (les dues últimes si que les ofereixen altres marques).

Igualment, es mantenen les condicions de les botigues físiques pel canvi o devolució, oferint fins a 30 dies de termini.

Pel començament de la seva activitat a Internet, les cadenes han realitzat diferents campanyes donant a conèixer el llançament als seus clients tant en les botigues físiques, com a les xarxes socials. Només a Facebook, Pull&Bear, Massimo Dutti, Bershka, Stradivarius, Oysho i Uterqüe acumulen més de sis milions de seguidors. Amb Zara i Zara Home, les cadenes d’Inditex compten amb 16 milions de fans en aquesta xarxa social.

Així, com hem dit molts cops en aquest bloc, en un món cada vegada més globalitzat és normal que les empreses adoptin aquestes posicions envers a les xarxes socials, ja que, potser, i gairebé segur, el no fer-ho els faria quedar enrere, inclòs un gran monstre com és la companyia que anem analitzant.

D’aquesta manera acabem aquesta entrada. Esperem que hagi estat del vostre interès, i no us perdeu la pròxima, on portarem més aspectes interessant de la companyia. Fins aviat!

Anàlisi extern.

Bona nit seguidors!

Seguint amb l’última entrada, avui us presentem l’anàlisi extern de l’empresa. És força interessant veure les oportunitats que té i les amenaces. 

Som-hi!

Oportunitats

Una vegada hem estudiat els factors que influeixen en l'entorn, podem determinar algunes de les oportunitats a les quals s'enfronta Inditex.


a) Creixement de municipis

La població tendeix a acumular-se a les capitals de província però l'alt preu dels habitatges fa que cada vegada més gent s'inclini per establir la seva llar en petits municipis que van augmentant de grandària i que ja compten amb un gran nombre d'habitants.

b) Envelliment de la població o augment de l'esperança de vida

Ens trobem davant una població madura, que es caracteritza pels escassos naixements i per un gran nombre de població adulta i de més de 65 anys.

c) Continus avanços tecnològics


Permeten crear sistemes d'intercanvi d'informació més ràpids, mantenir la producció “just-in-time” amb màquines i sistemes de logística més complexos. Inditex pot mantenir la seva estratègia empresarial diferenciadora.


d) Llei d'unificació de les talles


Aquesta afavoreix a Inditex per tenir diverses marques i trobar-se en diferents països.


i) Món globalitzat


Gràcies a això, és més fàcil crear filials arreu del món.

Amenaces

Les possibles amenaces més rellevants de l'empresa són:

a) Crisi econòmica actual


La gent, en moments de crisis, gasta menys diners en coses innecessàries com pot ser la moda.

b) Clients exigents

Tothom més o menys sap sobre moda avui en dia i a gairebé tothom li preocupa vestir bé. A més, hi ha grups de persones que no volen anar vestits com els altres, volen diferenciar-se.

c) Existència de lleis diferents


Als diferents mercats en els quals Inditex obre una botiga, ha de respectar i adaptar-se a totes i cadascuna de les lleis vigents en aquests mercats.



d) Diversitat climàtica


Cada país, i fins i tot regió, té diferent clima pel que les empreses de moda han de conèixer les diferències i adaptar-se a elles.



i) Preocupació pel medi ambient


El canvi climàtic és un problema real i, per això, la població està molt conscienciada. Obliga a les empreses a implantar polítiques ecològiques i en molts casos suposa una gran despesa.



f) Els observadors d'Inditex


Aquests tenen l'entrada prohibida a moltes desfilades de moda ja que en aquestes es veuen els dissenys per a la propera temporada i llavors Inditex els porta al carrer molt abans que la resta d'empreses tèxtils.

I bé, amb tot això acabem el nostre anàlisi DAFO de l'empresa. Esperem que de la manera que ho hem fet, us hagi estat més fàcil d'entendre i amè. Us esperem per la pròxima entrada!

Anàlisi intern; debilitats i fortaleses d'Inditex.

L’anàlisi intern permet fixar les fortaleses i les debilitats de l’organització, realitzant un estudi que permet conèixer la quantitat i la qualitat dels recursos i processos amb els que compta l’empresa.

Per a realitzar aquest anàlisi, s’han d’aplicar diferents tècniques que permetin identificar dins de l’organització, quins atributs li permeten generar un avantatge competitiu sobre la resta dels seus competidors.

Les fortaleses són tots aquells elements interns i positius que diferencien a l’organització d’altres d’igual classe. Inditex, té entre d’altres, fortaleses a destacar com ara:

a) Rapidesa: el que vol el client en 15 dies. Principalment, totes les marques d'Inditex ofereixen un producte de qualitat i disseny nou. Proporcionen l'última moda perquè compten amb un centenar d'observadors repartits per tot el món buscant les noves tendències.

b) Un model de negoci que li proporciona flexibilitat. Inditex utilitza un model de negoci únic en el sector de la distribució minorista de la moda, en el qual integra verticalment a totes les activitats principals de la cadena de valor incloent el disseny dels models, la producció de les peces, la logística d'entrada i sortida, així com les vendes en botigues pròpies. Aquest control li proporciona una fortalesa molt important de flexibilitat enfront dels seus competidors.

c) Bona salut financera. El sistema financer del grup Inditex, és des de fa molts anys un dels seus punts forts. Des dels seus començaments l'empresa es va desenvolupar basant-se únicament dels seus recursos econòmics interns sense acudir a capital aliè i va adquirir actius imprescindibles per al creixement. Però per continuar amb la seva gran expansió internacional, el grup necessitava un important volum de capital i per això en 2001 va sortir a Borsa.

d)Les mini-col·leccions: rotació de productes constant. Inditex, d'altra banda, va trencar amb el costum d'altres distribuïdors de moda de dissenyar únicament roba per a dues temporades: primavera‐estiu i tardor-hivern.

e) Cultura de compra instantània. Amb el sistema d'alta rotació de productes, Inditex ha aconseguit inculcar als seus clients una filosofia nova a Espanya i que no era habitual en els altres països, consisteix a comprar en el moment perquè els models es retiren si no es venen per substituir-los per altres nous.

f) Marques potents. Un altre punt fort de l'empresa d’Amancio Ortega, és que la marca Inditex té una alta reputació a tot el món la qual cosa fa que tingui més valor.

g) Forta presència internacional. En consolidar-se com una important marca al mercat espanyol, Inditex va poder entrar al mercat internacional i seguir augmentant el seu creixement perquè el mercat nacional estava saturat. La internacionalització va ser un èxit rotund i actualment hi ha més de 4.500 establiments d'Inditex localitzats en 77 països.

h) Oferta segmentada. Inditex abasta tot el mercat disponible, segmentat amb les seves marques. Ven productes per a totes les edats, tots dos gèneres i arreu del món, degut a la projecció internacional de les marques.

i) Grup homogeni. Totes les seves marques segueixen la mateixa estratègia a tot el món, per la qual cosa el consumidor sap a quina atenir-se quan Inditex crea una nova insígnia o obre una nova botiga. Es trasllada l'èxit de la companyia a totes les marques i es crea una homogeneïtat en cadascuna d'elles.

j) Botigues: més que simples punts de venda. Les botigues tenen una distribució similar i la mateixa decoració, es troben en excel·lents ubicacions, a les ciutats més importants i a les zones més comercials. Són locals amplis, per poder distribuir els productes de forma espaiosa i permetre als clients passejar còmodament per la botiga.

k) Còmode sistema post‐venda. Una altre dels avantatges d'aquesta organització és la seva política de devolució. Hi ha una gran flexibilitat a l'hora de canviar o retornar un producte pel que tot són facilitats per als seus clients. Afavoreix la compra compulsiva.

l) Aparadors atractius. Aquesta no és l'única tàctica per exposar la compra, els atractius aparadors són una altra. Són lluminosos, amb fons clars i poc producte, però atractius per captar l'atenció de la gent i així convidar-los a entrar.

m) Ús de les noves tecnologies. Des de fa temps, les empreses d'Inditex fan ús d'internet per promocionar l        es seves marques i productes, a més, es poden realitzar compres online. Totes les marques compten amb la seva pròpia pàgina web, dissenyada d'acord amb l'estil del producte i pensant en el seu públic objectiu.

n) Cura del medi ambient. L'adaptació d'Inditex a l'entorn i a les necessitats dels seus clients es manifesta en la implantació d'una política de responsabilitat social corporativa per protegir el medi ambient.

Les debilitats es refereixen, pel contrari, a tots aquells elements, recursos, habilitats i actituds que l’empresa ja té i que constitueixen barreres per a aconseguir la bona marxa de l’organització. Són problemas interns, que, una vegada identificada i desarrollada una adequada estrategia, poden i s’han d’eliminar. Algunes de les debilitats més marcades d’Inditex són les següents:

a) Saturació del Mercat.

En primer lloc, cal tenir en compte que en tenir uns preus tan assequibles, aconsegueix que tothom compri els seus dissenys i per tant siguin productes massificats.

b) Canibalisme entre marques.

També hem de tenir en compte que en posseir Inditex diverses cadenes amb el mateix tipus de productes i dirigits a pràcticament els mateixos sectors, és el cas de Zara, Pull&Bear, Stradivarius i Bershka, es fan la competència entre ells i es roben quota de mercat.

c) Distribució massa centralitzada.

Ja hem vist que Inditex té un sistema de producció i distribució molt estudiat i complex. Però en fer el pas i convertir-se en una gran empresa internacional, aquest model és massa local i està molt centralitzat a Espanya. Aquest fet pot ser un desavantatge ja que pot derivar en alts costos de transport o en períodes de lliurament del producte a tenda més llargs.

d) Política de personal feble.

Una altra debilitat a tenir en compte és la mala política de recursos humans que té el grup Inditex.

Caritat o objectius amagats?

Les empreses no només volen generar beneficis monetaris, cosa que sol ser el més important, sinó que també és molt important la imatge que mostren a la societat. Per exemple, una empresa que dóna diners a una societat solidària, es veu altament beneficiada, i no necessàriament monetàriament, ja que no guanya precisament diners. Analitzem doncs, en aquesta entrada, la repercussió que tenen les donacions d’Amancio Ortega últimament.

El fundador d’Inditex, va donar el passat 24 d’Octubre, 20 milions d’euros a Càritas a través de la seva fundació segons va informar aquesta a través d’un comunicat que va cridar l’atenció dels mitjans per la raresa de les aportacions milionàries a títol personal a Espanya.  De fet, el conveni representa la major aportació privada que rep l’associació solidària en els seus 55 anys d’història. Però no podia ser d’un altre manera tenint en compte que prové de la tercera persona més rica del món, amb una fortuna propera als 40.000 milions d’euros. Tot i que en relació a la seva fortuna, aquesta donació només representa un 0,05% de la seva riquesa, per a Càritas suposa un 8% del total dels recursos que gestiona en un any.

Segons el director de gestió de l’organització solidària José Luís Pérez, els diners aportats es destinaran a cobrir les primeres necessitats de les persones més desafavorides.

No obstant, no a tothom li semblen bé aquestes “caritats”. Pel que fa a la publicitat, per exemple, Hisenda no ho considera pròpiament una donació, ja que no els hi dóna el mateix tracte fiscal. Ho considera com una despesa publicitària més, un patrocini qualificat. Així doncs, el graciós de l’assumpte és que l’empresa acaba per “patrocinar” a Càrites, arribant així al mateix tracte fiscal que una empresa que patrocinés el Barça, per exemple. És una despessa deduïble.  D’aquesta manera, no sabem qui es beneficia més, si Inditex amb aquest conveni, o Càrites amb la donació. D'altres diuen que aquestes donacions, i a sobre a la pròpia empresa, no es fan més que per a netejar la imatge de la companyia davant de diverses acusacions.

Sigui com sigui, a nosaltres ens sembla bé que Amancio dongui una part de la seva riquesa als més necessitats, i creiem que totes les persones que dispossen de recursos ho hauríen de fer. No obstant, si és veritat que aquestes donacions es fan de cara a reduir impostos, o amb fins que diguem, no són ètics, ens sembla una conducte molt hipòcrita.

  

Les CINC forces de PORTER d'Inditex.

Michael Porter ens exposa les cinc forces que determinen conjuntament la intensitat de la competència i la rendibilitat que es pot esperar en un sector o mercat concret. Inditex, com bé sabem, competeix en el sector de la distribució de roba.

2.2.1. Poder dels proveïdors:

Inditex està integrada verticalment i gran part del seu procés de producció es realitza a les fàbriques pertanyents al Grup, subcontractant només la fase de confecció, la qual cosa significa que els proveïdors no tenen amb prou feines poder de negociació o és molt escàs.

2.2.2. Poder dels substituts:

A causa de la externalització de la producció en països low-cost, les marques competeixen cada vegada més agressivament per a millorar la qualitat-preu dels seus productes, oferint als compradors tot un ventall de possibilitats a l'hora de comprar. Les marques tenen en general productes amb cicles de vida molt curts, seguint les tendències que canvien ràpidament. Els marges comercials d'aquest sector poden arribar a ser bastant alts, sobretot quan la marca és forta. Per tant, podem concloure que l'amenaça de substitució és relativament alta i és un factor que no pot ser descuidat.

2.2.3. La rivalitat competitiva:

Inditex s'enfronta amb empreses globals (H&M, GAP), cadenes nacionals que també operen fora d'Espanya (Mànec, Adolfo Domínguez, Cortefiel), i petites botigues de moda locals. No obstant això, GAP, H&M i Inditex són percebuts com els actors dominants, i, per tant, GAP i H&M serien els principals competidors d'Inditex.

2.2.4. Barreres d'entrada:

En general, les empreses tèxtils són empreses grans les quals es beneficien d'economies d'escala, contractes atractius amb els proveïdors i de la corba d'experiència que els dóna cert know-how. L'últim a anunciar la seva entrada al mercat tèxtil espanyol ha sigut Uniqlo, una marca especialitzada en moda jove a preus assequibles, i que competeix en altres mercats directament amb Inditex, H&M i GAP. Per exemple, a causa de la caiguda dels lloguers dels locals està propiciant la disminució de barreres d’entrada.

2.2.5. El poder del consumidor:

Els consumidors poden tenir un cert poder de negociació quan estan molt concentrats, associats en grups grans o quan compren quantitats molt importants dels productes o serveis oferts per una empresa. Cap client d'alguna de les marques d'Inditex, per exemple, té un pes significatiu en comparació de la producció total de l'empresa. D'altra banda, els consumidors rares vegades s'associen en grups grans, sinó que realitzen les compres de manera individual. Per tant, en el cas d’Inditex, el seu poder és baix.

INDITEX, "la Bella Dorment" del 2013.

No ens equivoquem de conte. Inditex és una ‘Bella Dorment’, no la ‘Blancaneus’. Encara que alguns inversors se'ls hagi pogut passar pel cap que la tèxtil gallega podria replicar la història borsària de curt termini d'Apple, no sembla aquest el futur proper d'Inditex.

 

No, Amancio Ortega –o Pablo Isla- no ha mossegat la poma enverinada, encara que en el que portem d'exercici sigui dels valors més penalitzats del selectiu. El que li succeeix a Inditex és que ha entrat en un coma del que sembla que no es despertarà aquest 2013.

El 2013 ha deixat tocat el tendó d'Aquil·les d'Inditex . Després d'un 2012 en el qual ningú es va atrevir a tossir-li, en el que portem d'any s'ha convertit en un dels valors més castigats de l'Ibex 35. A més, les cases d'experts han començat a reduir les seves recomanacions en l'últim any i ja són 5 els brokers que recomanen vendre-ho.

 

El valor és alcista, això és innegable, però “per molt que pugui pujar, em sembla un tren que fa molt va sortir de l'estació. Estaria totalment al marge”, diu Alejandro Martín, sotsdirector a Espanya de Hanseatic Brokerhouse, qui no considera molt favorable l'equació rendibilitat/risc per a la compra d'Inditex a aquests nivells. Mentre, per unanimitat els experts qualifiquen el moviment actual d'Inditex com ‘un descans’. Però la veritat és que sembla que més que un descans temporal, el 2013 serà tot un any sabàtic per al valor.



Evolució accions

Les seves ràtios són exigents. Inditex posseeix un PER actual de 29,26x vegades i, estimat de 27,75x. Aquestes xifres se situen per sobre de la seva PER històric en 23,4x i superen també a competidors europeus com a H&M (PER: 22,9x) o americans, com GAP (PER: 16,6x). Això ens porta a qüestionar-nos si està cara. Soledad Pellón, estratega de mercats de IG (informació geogràfica), explica que “sí, però això no vol dir que no pugui seguir sent encara més cara, doncs no està inactiva i té una caixa que li permet realitzar operacions per crear valor, com augmentar dividend, recompra d'accions, etc”, explica.

La letargia d'Inditex no és sinònim de canvi de tendència. La tèxtil segueix en pujada lliure, però podem esperar que aquest 2013 es revaloritzi un 50% com en l'exercici passat?



La responsabilitat sociocorporativa d'Inditex. Què hi ha de cert, i què és només una aparença?

Els principis que regeixen el compromís d'Inditex en matèria de Responsabilitat Corporativa, són, segons la mateixa empresa, la bona fe en l'establiment de les relacions amb les dues parts interessades i, en general amb la societat; el diàleg constant entre els citats grups d'interès i les organitzacions socials; i, finalment, la transparència en relació amb les seves activitats empresarials i, més concretament, amb el desenvolupament de la seva estratègia de sostenibilitat.

Aquesta Responsabilitat Corporativa d'Inditex, s'articula en dues dimensions, la social i la mediambiental, que formen part substancial del model de negoci i de la estratègia de gestió del grup.

Però... és del tot cert tot això? Què entenem per dimensió social? L'empresa explica a la seva pàgina web, que dins la dimensió social, fa un tasca de selecció dels millors proveïdors de tot el món per a produir les seves col·leccions (millor proveïdors.. a quin preu?!). Que una amplia diversificació caracteritza el seu model d'aprovisionament, el qual, la meitat aproximadament es porta a terme en zones de proximitat i en Europa, garantint així una rapidesa i una flexibilitat úniques (I l'altre meitat?! a zones de la Índia per exemple, en pèssimes condicions laborals i fins i tot amb explotació infantil pel mig...) I que és una prioritat estratègica dins del Grup assegurar la sostenibilitat de la seva cadena de producció, tan a través del compliment del codi de conducta de Fabricants i Tallers Externs, com duen a terme els més estrictes estàndards de qualitat, salut i seguretat del producte.

I per dimensió mediambiental? Inditex es basa (segons la seva web, és clar) en uns criteris de desenvolupament sostenible que garanteixin una gestió adequada dels recursos i una protecció de l'entorn, així com que responguin a les demandes de la societat. Per portar-ho a la pràctica, compleixen i fan complir entre d'altres, principis com ara complir la legislació mediambiental aplicable a les seves activitats, prevenint la contaminació i minimitzant en el possible, l'impacte ambiental que generen (la roba tòxica que va treure al mercat Zara no conta, no?!), o considerant la variable mediambiental en la planificació i el desenvolupament de les seves activitats i les dels seus socis de negoci, promovent la sensibilització mediambiental del seu personal, proveïdors, i de la societat en general.  

Per tant, és del tot cert tot el que Inditex ens vol fer arribar a la societat sobre ells mateixos..?