Un GEGANT.. I a quin preu? Això ens preocupa!

Benvinguts de nou! Impacients per llegir més punts dèbils sobre Inditex? Els passats no ho eren tant, però avui, i com no és d’estranyar amb empreses tant grans, la cosa es posa seriosa. 

Anem a l’Índia, a la ciutat de Tamil Nadu, on, nenes i adolescents treballen per Inditex sense contracte, privades de llibertat i en condicions pèssimes durant més de 72 hores a la setmana per un salari de 0,88 euros al dia, del qual no disposaran fins passat de 3 a 5 anys a l’empresa, al voler contraure matrimoni. Aquest escenari d’esclavitud és el que es dona darrera de grans empreses com la que estem analitzant, i d’on extreuen els productes per després vendre. 

No obstant, darrera d’aquesta situació, ja hi ha hagut dues organitzacions,  una independent holandesa sense ànim de lucre, i l’altre una ONG del mateix país impulsora de la campanya Clean Clothes, que treuen els colors a les grans multinacionals ensenyant tot el que hi ha darrera de la producció. Parlem del Centre for Research on Multinational Corporations i l’India Committee of Netherlands, respectivament, que mitjançant un exhaustiu i documentat informe es queixava de l’explotació vinculada al comerç tèxtil. Entre elles, les nominades i guanyadores a quedar en evidència davant de tothom van ser Tommy Hilfiger, Timberland, H&M, Marks&Spencer, Diesel, Gap, C&A, El Corte Inglés, Inditex -propietària de Zara- y Cortefiel.

Però... què i diu Inditex al respecte? Per la seva part assegura que l’informe va ser analitzat al juny de 2011 per la Ethical Trading Initiative (ETI) una organització internacional amb seu a Londres que combat l’explotació laboral, i de la que forma part la multinacional d’Amancio Ortega. No fa falta dir res més, no? Les paraules d’un portaveu de la companyia van ser: "Inmediatamente se adoptaron acciones preventivas para impedir que cualquiera de las situaciones de riesgo señaladas en el informe se pudieran llegar a producir", "Tras nueve meses de trabajo, el resultado final apunta a que las situaciones de riesgo están ahora monitorizadas y se persiguen de forma eficaz las irregularidades", va afegir.

Davant de tot això, la gent es vol assebentar del que passa. Va ser doncs, a la presentació dels resultats d’Inditex l’any 2011, on un periodista de la televisió francesa li va preguntar al president de la companyia, Pablo Isla, perquè permitien el treball infantil. Pablo Isla, va calificar aquestes paraules com “improcedents” i “fora de lloc”. Per què? Si no feu res malament, no? Una imatge val més que mil paraules:

Però com aquest cas, trobem que Inditex no només explota, o “explotava” persones a l’Índia. El diari El País,  ens mostra una notícia on els drets fonamentals laborals també es vulneren al marroc. Són els únics? Què va! Brasil i uns altres 33 tallers van ser destapats clandestins posteriorment, a més de China.

I per si fos poc, no només exploten a persones amb les quals consegueixen reduir costos, MOLTS (tot i que és una estratègia empreserial bàsica), sinó que a més, la roba que reparteixen per la venda, conté productes químics que ens poden ser perjudicials per la salut, tal i com va destapar GreenPeace al analitzar la roba de Zara.

Querida Inditex… grande gigante… però també amb un costat negre. Per la nostre banda, ens alegrem de que hi hagi organitzacions que s’hagin espavilat a fer front a aquest tipus de pràctiques.