Alternatiu en el sector... Estrany?

El passat mes de gener es van complir dos anys des de que Amancio Ortega va entregar a Pablo Isla, del qual ja hem parlat algun cop, tots els poders d’Inditex. En vint-i-quatre mesos de gestió com president i conseller delegat –i des de 2005 com vicepresident i primer executiu de la companyia- controlant per tant, tots els afers de l’empresa, Pablo Isla és l’únic gestor espanyol que ha aconseguit figurar el 2012 entre els trenta millor directius del món que selecciona l’exclusiva revista nord-americana Barron’s, compartint nominació amb els de Fiat, BMW o Siemens (tot i que aquest rànquing es centra en els gestors nacionals i només deixa dotze posicions a estrangers). Curiosament, Pablo no apareix en els ranking dels més poderosos d’Espanya i tampoc aparenta (seguint amb la tradició de la família Ortega), ser la persona que és, ja que per ell, “quizá ya no sea ni siquiera conveniente”, per aconseguir els objectius empresarials que pretén.

Però, i perquè parlem de Pablo Isla? Està clar, que per cedir tots els poders d’una empresa a una sola persona, aquesta ha de saber gestionar-la molt bé. Un dels temes més importants en el management, és el bon govern corporatiu. Pablo, n’és un bon exemple per a poder desenvolupar aquest tema.

Quan Isla va arribar a la organització, aquesta facturava 6.741 milions d’euros, i el 2012 va superar de llarg els 11.000; amb uns beneficis de 803 milions, l’empresa va passar al llarg d’aquest mateix any per sobre dels 1.650, per no mencionar a més, tots els mercats en els que està present.

La plantilla també és un fet important a destacar, ja que en el moment en que Pablo comença, aquesta era de 58.190 treballadors fa set anys, duplicant-se actualment a més de 116.000 treballadors, on treballen per dur a terme una cultura empresarial que és estranya a les pautes comunes i en bona mesura, alternativa. En destaca l’apropament dels gestors a la fàbrica, i el que ja hem comentat altres cops en quan a la publicitat (no en fan de convencional i aprofiten les botigues per a promocionar-se). Un detall referent a aquest tema, és que sol haver treballadors en els establiments internacionals, que parlin espanyol.

L’estil de gestió de l’empresa més exitosa de les espanyoles té gran atracció per a les noves tecnologies. Aprofiten moltíssim la venda per Internet, l’expansió a mercats asiàtics i intentar controlar el que es porta al carrer per plasmar-ho a les seves col·leccions. Tot això fa que totes les variables que Pablo Isla està controlant el converteixin en un gerent estrany en el seu sector i alternatiu a les formes i mesures de dur a terme les coses. Extraiem doncs, de tot el nostre analisi a l’empresa i al seu personal més significatiu, que tant Amancio Ortega com Pablo Isla, han trencat amb l’equació empresari=esposició pública=poder social=influència política, com expressió d’una forma de gestió singular i diferenciada. 

Així doncs, tant Isla com Inditex, estàn quebrant els models més tradicionals de gestió, demostrant que la eficiència no té res a veure amb la exposició mediàtica, ni la influència política dels gestors i directius, i que és possible crèixer a la crisi, crear treball i distribuir riquesa sobre la base d'un profund coneixement del mercat internacionalitzat, les seves tendències i de l'aplicació de la psicologia col·lectiva a la moda, segmentant públics amb marques específiques. Tot això, a més, amb retribucions a la alta direcció molt quantioses i transparents, però de caràcter variable, en funció de la consecusió dels objectius de l'empresa, que passen pel manteniment del valor de l'acció, la obtenció de beneficis i la retribució als accionistes.

Així doncs, podem acabar el nostre blog, i després d'analitzar una mica més en profunditat Inditex, dient que és una història d'èxit, en resultats i reputació, en una Espanya amb baixa autoestima actualment, que mereix subratllar-se i que esta aportant contingut a la marca del nostre país. Gràcies per les visities que em anat rebent i comentaris. Esperem que aquest petit treball i racó on em pogut descobrir més coses sobre Inditex us hagi agradat.

Fins sempre!

Llistes i més llistes en les quals Inditex està ben posicionada

La consultora Deloitte elabora un rànking mundial sobre minoristes anualment. La classificació es basa en el volum total de vendes de les 250 majors empreses del món, durant el darrer exercici, i analitza l’evolució del sector, les perspectives pel 2013 i possibles tendències.

La llista ha determinat que el major venedor minorista del món torna a ser la cadena d’Estats Units Wal-Mart, tot i que pel fet d’haver-ho mesurat en dólars els operadors europeus s’hagin pogut veure afectats. En segona posició hi trobem la marca francesa Carrefour seguida de la britànica Tesco, la alemana Metro y la també provinent d’Estats Units The Kroger Co. També l’impuls que han pres algunes companyies brasileres o coreanes i l’auge de la venda de productes tecnològics o per Internet afecten a la classificació. Per exemple, Apple que amb la facturació de les seves botigues, no de tot el grup, salta del lloc 95 al 72.

Tots els grups espanyols que estàn a la llista dels 250 millors del món, menys Eroski, han millorat la seva facturació global. Mercadona és l’empresa de distribució espanyola amb major facturació, les vendes de l’exercici anterior li permeten estar entre els gegants de les vendes minoristes i situar-se al lloc nº44 de les companyies més grans del món dins del sector. No obstant, encara que es manté al capdamunt de la llista, Mercadona ha perdut llocs a la classificació. També cauen alguns esglaons de la llista El Corte Inglés (del lloc 47 l’any anterior al 54 l’any actual), i el Grupo Eroski (del 98 al 119). Inditex és l’única espanyola que guanya pes a la llista, com no podia ser de cap altra manera veient l’èxit que té, passant d’un 49è a un 47è lloc d’entre els pesos pesats. A més, se situa vuit posicions per sobre del seu màxim competidor a nivell mundial, H&M, que ocupa la posició 55. La posició de la firma d’Arteixo es confirma també gràcies a un important increment de la facturació, un 16% respecte de l’any anterior.

La gran novetat d’aquesta selecta llista és que, per primer cop, hi entra a formar part la firma espanyola Dia, que va prescindir de Carrefour i va tancar l’exercici com a grup independent, i s’ha col·locat al lloc 75. La classifiquen com a “cadena de descompte”, un subsector que creix amb força. De fet, entre les més grans del món es consoliden dos alemanes especialitzades en el low cost: Aldi i Schwarz (supermercats Lidl).

A l’hora d’elaborar el rànking, Deloitte té en compte la facturació minorista. Si la classificació es fes tenint en compte els beneficis seria totalment diferent. Encara que Wal-Mart seguiria líder, Apple passaria d’estar al lloc 72 a ser el segon i Ikea, per exemple, també escalaria desenes de llocs. Entre les espanyoles Inditex seria imbatible.

En plena crisi, Amancio Ortega ens sorprèn!

Benvinguts de nou lectors,

Tot i que ja hem parlat d’Amancio Ortega, hi ha novetats!

Mentre més de mig món està en crisi, Amancio Ortega es converteix oficiament en la tercera persona més rica del món després que hagi superat a l’inversor nord-americà Warren Buffett i a Bernard Arnault. Amancio Ortega ocupa la tercera posición de la llista de les 200 persones més riques del planeta que elabora la revista “Bloomberg Markets” liderat pel mexicà Carlos Slim.

La fortuna del fundador d’Inditex es de 53.600 milions de dòlars, per sobre dels 48.400 milions de l'anomenat 'Oracle de Omaha', segons el primer 'ránking' dels més rics del món que apareixerà en l'edició del desembre d'aquesta revista i que ja es pot veure aquesta setmana a la seva pàgina web.

La publicació destaca que, encara que va abandonar la presidència d'Inditex en 2011, encara posseeix el 60% de les seves accions, que han reputat un 50% en els últims. També té una cartera immobiliària valorada en més de 4.000 milions de dòlars, gran part d’aquesta cartera inmobiliària la va adquirir a preus rebaixats a causa de la crisi.

L'èxit d'Inditex ha fet a més que Rosalía Mera, exdona d'Ortega, passes a ocupar aquest any la segona posició entre els espanyols més rics del món i ascendeixi des del lloc 332 al 195 en la global. La seva fortuna ha passat des dels 4.500 milions de dòlars fins als 6.100 milions de dòlars.

Segons els càlculs de la publicació, Ortega ha guanyat aquest any 66 milions de dòlars al dia, de manera que de gener a octubre la seva fortuna s'ha incrementat en 18.000 milions, amb el que és l'integrant d'aquesta llista que més ràpidament ha elevat la seva riquesa aquest any.

"L'ascens d'Ortega coincideix amb un augment generalitzat de les accions d'empreses minoristes. Els baixos costos del cotó, el crèdit barat i la demanda de béns a preus raonables han portat les accions de Walmart i Inditex a nivells rècord", argumenta la publicació.

A l'agost d'aquest any, l'índex de multimilionaris que actualitza diàriament l'agència de notícies Bloomberg va mostrar per primera vegada a Amancio Ortega com la tercera persona més rica del planeta.

Les arques de l'empresari espanyol només són superades per les del fundador de Microsoft, Bill Gates, que es fa amb la medalla de plata gràcies a una fortuna de 64.400 milions de dòlars, i per les del magnat mexicà de les telecomunicacions Carlos Slim, que brilla en el més alt amb 77.500 milions.

Mango, la principal competència d'Inditex?

Bona tarda estimats lectors, com anem?

És de saber general que la competència és un tema important que afecta a les empreses, bàsicament, perquè sense competència, tots els consumidors acaben en el que s’anomena “Monopoli”, on només una empresa és la que satisfà la demana dels consumidors.
Aquest no és el cas de l’empresa que nosaltres analitzem. No fa falta anar molt lluny per veure que hi ha moltíssimes botigues de roba, tot i que ja hem pogut comprovar que Inditex és un monstre del sector, i que avarca a molt mercat, tant nacional com internacional.

Així doncs, del que parlem avui és d’un dels competidors més importants de l’empresa: MANGO.

Google.es

Abans però, necessitem saber una mica què va portar a aquesta empresa a ser competidora d’Inditex, no? Bé, Isak Andic, el creador de Mango, està considerat una de les persones més riques del món. L’any 2011 va fer una petita gira per totes les botigues de la companyia que tenia obertes, per avaluar una mica la situació i com s’anaven portant. La sorpresa va ser seva al veure que alguns franquiciats estaven descontents, i que la marca s’havia convertit en una marca cara i desposicionada. En aquell moment, la caiguda del consum ja colpejava amb força Espanya i les cadenes low cost com per exemple H&M, de la que ja em parlat en alguna ocasió, li havien robat part de la clientela.

Per magnitud, Mango és 10 vegades més petita que Inditex, tot i que és molt més internacional. Espanya només aporta el 16% del negoci del grup, que està present literalment en mig món: 108 països dels 198 reconeguts per l’ONU. Les marques d’Amancio Ortega, com ja hem vist en alguna altre ocasió, ronda els 85 mercats més o menys.

Andic es va adonar de que aquest avantatge competitiu no s’havia aprofitat molt, no el que es podria. El 2010 el benefici es va contraure per primer cop en la seva historia, i el 2011 encara va disminuir més, tot el contrari al que hem vist amb la nostre empresa.

Davant d’aquest entorn de crisi, i el que estava passant a les botigues, Mango va decidir provar un canal nou, el dels corners, per introduir la marca en grans magatzems de diversos països i créixer així més ràpid. En va obrir prop de 900 arreu del món. I pensareu… Corners? What is it? Què és això? No us preocupeu si no ho sabeu, a nosaltres tampoc ens sonava molt al sentir-ho per primer cop. Bé, som-hi: els corners són una eina a mig camí entre la botiga propia i la botiga multi marca. El seu avantatge és doble: amb una inversió reduïda s’aconsegueix una experiència de compra semblant a la que ofereix una boutique i permet extrendre’s com una taca d’oli per guanyar volum. El risc és que la direcció perd cert control sobre les botigues, que és un tema que Mango sempre ha mimat molt.

I si Mango apreciava tant les botigues, va durar gaire aquesta estratègia? La resposta és que no. Andic va decidir avortar el creixement d’aquest canal, que triga a ser rentable pel propietari de la marca per diverses raons, i s’ha tornat a l’expansió equilibrada mitjançant botigues pròpies i franquícies, un terreny en el que la marca es mou molt bé, en comparació a altres marques. Una frase que ho confirma: "Mango aprieta un pedal o el otro a voluntad, en función de si quiere crecer más o menos rápido", explica Xavier Bordanova, professor i director del Centro Retail Management de EADA. L’any 2011, Mango va obrir gairebé dues botigues al dia, però el 2012 unes 300.

I on ha portat a Mango els canvis que va fer? Tal i com veiem a la següent imatge, Mango va decidir abraçar molt més mercat, rebaixant els seus preus i ampliant molt més el catàleg que abans tenien. Amb això s’intenta que els beneficis que es van reduir anys enrere ara augmentin, i es produeixi el millor exercici de la seva història. Aquests fets aprofitaran la internacionalització i plantaran cara a Zara, principal empresa d’Inditex.

actualidad-economica.com

Així doncs, tot i que Inditex és un monstre com ja hem dit en altres ocasions, la competència és important en el sector, sempre que es fa una cosa bé. D’aquesta manera veiem que Mango intenta igualar Inditex, però... ho aconseguirà algun dia?

Us esperem a la pròxima entrada!